L'immovilisme laicista boicoteja una solució pel Kurdistan

A Turquia, el Tribunal Constitucional també juga a fer política. La decisió d'il.legalitzar el Partit de la Societat Democràtica (DTP),  és un autèntic atemptat a la política de diàleg en relació al conflicte kurd encetada pel govern renovador i islamista moderat d'Erdogan. El DTP és una força que va obtenir 21 dels 550 diputats en les darreres eleccions. La il.legalitzacó, que ha estat protestada amb disturbis, ha provocat un comunicat de la presidència sueca de la UE en que mostra la seva "preocupació" pel fet i fa una crida a Turquia "a prendre les mesures constitucuinals necessàries per adaptar la seva legislació sobre partits politics a les regles europees". Cal assenyalar que els diputats kurds han esdevingut actius no només en la defensa dels drets de la seva nació i els seus ciutadans sinó que tot sovint han donat suport a l'ampliació dels drets i llibertats en general, com ara en defensa del dret a l'objecció de consciència al servei militar.

Erdogan vol l'autonomia del Kurdistan
El segon govern Erdogan va endegar a principis de la legislatura un ambiciós programa destinat a trobar una solució satisfactòria per a totes les parts en el conflicte kurd. Va facilitar l'ensenyament del kurd i la seva radiodifusió. Veus com la de la cantant Aynur Dogan o el bard Sivan Perves no havien tingut mai tanta promoció. Però la iniciativa més important passa per un acord de tipus polític.

El govern va obrir fa uns mesos un ampli procés de diàleg que ha abastat entitats i grups de tota mena, (favorables i contraris) a establir al Kurdistan  una àmplia autonomia. El procés estava gairebé enllestit, tal com han anat recollint les edicions en anglès de diaris com Hurriyet. La idea és acordar un procés que acabaria culminant amb una reforma de la Constitució per establir l'autonomia en el màxim nivell de protecció jurídica.

Davant l'avanç del procés, les forces de la reacció (militars i establishment) que s'amaguen sota l'etiqueta de "laicistes" s'han llançat a una campanya per impedir-lo i boicotejar els esforços de diàleg. És en aquest context que el Tribunal Constitucional il.legalitza ara el Partit DTP acusant-lo de tenir lligams amb la guerrilla del PKK. Però fa anys que el DTP funciona amb normalitat en el marc democràtic,  mai ha reivindicat la violència, no ha protagonitzat cap acció de desobediència institucional ni ha questionat ni el sistema ni la pròpia Constitució. Per això, que en l'argumentació s'hagi volgut comparar amb el cas de Batasuna no resisteix una anàlisi rigorosa.

Per tant, ens trobem en un nou intent d'enviar en orris l'important procés de reforma que Erdogan intenta des del Govern, que inclou l'adaptació del país als estàndards europeus i la seva modernització. Les celebracions que comencen el primer de gener a Istanbul en motiu de l'Any Europeu de la Cultura, permetran visualitzar el camí recorregut, força notable. Això no vol dir que en l'agenda quedin encara nombrosos temes pendents (per exemple, la legalització del dret a l'objecció de consciència) però l'agenda avança, malgrat els esforços de la vella guardia kemalista.

Ara, els kurds tenen dues opcions: abandonar el procés o fundar un partit nou. La segona opció permetria seguir endavant. No oblidem que el mateix partit ara en el govern s'ha hagut de refundar fins a tres vegades, i que el mateix Tribunal que ara il.legalitza el parit kurd va intentar de totes totes bloquejar l'accés d'Abdulà Gül a la Presidència.